Començar de zero (2014)

De bon matí, i davant la insistència tossuda del seu home, Nor es deixa cardar sense ganes. Només s’eixarranca i es deixa fer sota mínims. S’hi posa bé i amb dos minuts en té prou per dur-lo al límit. Quan ell s'escorre, fingeix també un excel·lent orgasme per tal de no allargar ni un segon més la penosa pantomima. S'esmuny de sota seu sense miraments i es tanca a la dutxa, mentre ell encara esbufega. Res a veure amb les ganes i la gresca de fa uns anys, quan es van conèixer i tot feia pensar que la festa duraria per sempre.
El sabó llisca obscè damunt els pits i l'aigua de la dutxa fa miracles. A la cambra propera se sent la respiració profunda de Tim que, amb un sobrepès excessiu i unes condicions atlètiques nul.les, intenta recuperar el ritme cardíac destarotat. Nor es deixa acomboiar per l’aigua calenta i de cop i volta i sense ni saber com, es troba amb el cos ple de desig i no precisament relacionades amb el simulacre de polvo que just acaba de patir.
Jon, Jon, Jon: les paraules arriben a la seva gola silenciosa. El seu company de feina, Jon, ocupa cada dia una part més important dels seus pensaments més íntims. Els seus comentaris plens d’ironia i no exempts de paraules plenes de temptadors suggeriments la fan riure i també la posen a to. Avui al vespre s’han de veure. Han quedat per fer unes copes amb la gent de l’empresa i potser podran xerrar una estona els dos sols. I quan ella diu potser, vol dir que és segur que ho faran: és una dona!
—Avui sí que he aconseguit fer-te escórrer com déu mana, eh, nena! Quins gemecs que feies! Em convenia descarregar el dipòsit... T'he deixat ben empastifada, eh! Encara em tremola la cigala! Hehehe... !! —la veu de Tim, groller com sempre amb els seus comentaris fora de lloc, arriba des d'una cambra conjugal  cada vegada més llunyana i menys volguda.
—Recorda que avui tinc un sopar d’empresa i arribaré tard —li diu Nor, pensant: i tant!, si tu sabessis com he gaudir, porc...
Uns primers plans curts i especialment interessants la mostren tota nua pintant-se les ungles de les mans i dels peus. Foragita uns quants pèls situats en mal lloc i deixa intactes aquells que estan ben alineats amb el meridià vaginal. Avui he d’estar especialment temptadora, irresistible, es diu  sí mateixa. Li agrada pensar que poden passar coses... I per què no?
El dia passa volant i ara ja són a la festa. Ella, que mai no beu, deixa que Jon li ompli la copa una vegada i una altra. S’engresquen de seguida i, en mig del grup, riuen amb ganes per qualsevol cosa. S’abracen per la cintura i, com aquell que no vol la cosa, els cossos entren constantment en contacte. La música sempre ajuda. Atracció. Desig animal. Vida. Volen regalar-se tot allò que els farà encara més persones...
Després de la festa es troben sols passejant pels carrers de la gran ciutat. Es volen fer petons i se’ls fan. Jon li diu que li agrada la seva llengua, el delit de la seva saliva. No calen gaires paraules, només carícies plenes de tendresa.
Nor, amb els seus mugrons erectes sota la camisa blanca, descarada, fosa, li diu que avui no l’importaria gens fer-s’ho amb ell. Ara i aquí mateix. Que el ball i els petons l’han deixat encesa com una deessa afrodita.
En la foscor d’un racó de carrer es grapegen sense condicions. Ella té la mà menga dins la bragueta i ell li repassa uns pits calents que es deixen. Poca estona duren els sostenidors al seu lloc habitual. El tren s’ha posat en marxa. Excitat a vessar, Jon s’obre pas per entre les cuixes, mentre Nor pren el mànec i l’ajuda a entrar-li, posant-se saliva, movent la pelvis endavant i apartant-se les minúscules calces que encara du posades. A peu dret, com dos furtius amb presses vitals...
—Té, babau, tot per tu. No t'estiguis de res! Folla'm com no ho has fet mai!—ella tira el cap enrere. Jon gemega i la penetra una i una altra vegada, mentre li xuma uns mugrons impossibles. Deu minuts còsmics. Cap orgasme és fingit: ara només parlen els seus cossos magníficament arranjats  per aquest moment.
Nor arriba a casa, molla i excitada : encara sent el regalim per les cuixes. Sense ni tan sols rentar-se, s'esmuny en silenci dins el llit: no vol perdre cap de les magnífiques sensacions de plenitud que l’inflamen. Tim, el seu home, ja fa estona que ronca com una morsa.
Pocs dies després sap que està embarassada. El seu home, babau, està content de l’embaràs i diu que li plau ser pare.
—Després de tants centenars de follades, ja era hora que quedessis prenyada! Espero que sigui un nen, així podré ensenyar-li de què va la vida!—sempre pixant fora de text amb el seu llenguatge tavernari.
Nor, que treballa per la tarda, s’ho munta tres cops per setmana amb el seu nou amor, Jon. Qualsevol racó és bo i qualsevol hora és bona. Al seu despatx, a l’ascensor. Damunt la catifa de la sala de juntes. Boja. Puta per ell, sense preguntes, sense peatges. De moment, no li comenta res de l’embaràs incipient: ja arribarà el seu moment.
Fa pocs dies, a la sortida de la feina, Nor coneix Bar, la dona de Jon i, de seguida, estan parlant d’això i d’allò. No els hi ha costat gaire establir una química que, des del primer moment, les fa molt properes.
I comencen a veure's sovint. Primer, ocasionalment, tots tres junts prenen alguna copa : Jon, Nor i Bar. Després, elles dues soles. Compren roba, van al cinema, es truquen constantment... Ha nascut una bona sintonia i no poden passar ni un dia sense estar en contacte. Tenen la clau de l'apartament de l'amic Sic, que passa llargues temporades a Nova Zelanda.
Passen els dies i Tim, futur pare banyut, pateix un còlic nefrític i el metge li diu que, d’acord amb els resultats de l’analítica i de les exploracions complementàries que se li han fet, i a banda dels càlculs renals que li provoquen aquest dolor insuportable, se li ha detectat una malformació genètica que, de fet, el privarà de tenir fills. Ell, esgotat i encara amb forts dolors, no entén massa bé que cony li diuen, i estreny fort la mà de Nor, embarassada de mesos i que ja llueix una bona panxeta. El metge s’adona que ha posat la pota i no fa cap més comentari.
Nor li confessa a la seva amiga íntima que el pare del fill que espera no és Tim, sinó el mateix Jon. Bar ja s’ho imaginava: el seu home sempre ha tingut bon gust per les femelles. Per la seva banda, li explica que ella també està prenyada. Però la criatura no és de Jon, sinó precisament de Sic, l'amic del seu home, que de tant en tant ve a Barcelona.
 Les seves trobades estan farcides de confidències, projectes, inquietuds, secrets. I alguna cosa més. En poc temps ho saben tot una de l’altra i no es penedeixen de la vida que fins ara han portat, però parlen de buscar un racó per anar a viure juntes amb la canalla. Els agrada sentir-se properes, compartir la vida mateixa. Cada dia que passa ho tenen més clar: es fan falta, s’agraden. Ja no volen fer més trampes. Quelcom més que amigues. Mentre arriba la canalla, prenen una decisió: volen ser fidels. Res de Tim, res de Sic, res de Jon. Començar de zero: nosaltres dues soles.

Avui, després de sopar porten els nens a dormir. Còmplices de la seva estima, s’abracen amb tendresa, perdent-se a les tenebres del desig i l’amor foll. T’estimo, Bar! Besem, Nor! Mira com vaig, boja! Dóna’m la llengua! Grapeja'm! Vull aquests pits plens de llet! Marrana! No facis soroll! Vull llepar-te! Espera que em dono la volta! No corris tant! Mossega'm; fes-me mal! T'estimo! I jo, nena, i jo!!